Projecte Escoles Sentinella: conclusions empíriques a una classe de 5è

Actualitat

El projecte Sentinella és una iniciativa que enguany han dut a terme de forma conjunta el Departament de Salut i el d’Educació per tal d’estudiar la infecció per SARS-CoV2 a les escoles, amb el propòsit de contribuir a millorar les intervencions de prevenció i control d’aquesta infecció a la comunitat escolar.

Lestonnac de Barcelona és una de les 7 escoles pilot del Projecte. Això significa que durant dos cursos ens faran un seguiment per estudiar la incidència del SARS-CoV2 als centres i l’eficàcia de les mesures i protocols que cal anar prenent.

No us vull avorrir amb els detalls, però entre les actuacions del Projecte hi ha l’anàlisi mediambiental dels centres adscrits i el cribratge massiu periòdic d’alumnes, docents, personal administratiu i famílies que s’hagin apuntat a la iniciativa.

El centre sanitari Vall d’Hebron recull i analitza les mostres dels centres participants per extreure’n conclusions amb l’objectiu d’aportar dades que contribueixin a fer més segurs els centres al llarg dels propers mesos.

Els 7 centres pilot que enguany participem són de tipologia ben diferent: hi ha representació de les quatre províncies catalanes, centres urbans i rurals, públics i concertats, d’una sola línia o de diverses; per tal de garantir un registre ampli de mostres d’estudi.

El cas és que el Projecte ha suposat una experiència molt enriquidora pels alumnes de la meva classe de 5è de Primària, perquè durant 10 dies del mes d’abril vam tenir la sort que ens van instal·lar a classe un mesurador de CO2 per recollir dades.

Durant una setmana els alumnes van ser els encarregats de registrar cada 15 minuts la temperatura, la humitat de l’aire i la quantitat de partícules de CO2 de l’aula.

Aquest seguiment ens va permetre constatar empíricament la importància d’una bona ventilació a l’aula. I això és el que hem après:

  • Que uns nivells òptims de Co2 mai haurien de superar els 700.
  • Que quan entrem a l’aula a les 9h del matí, després de tota una nit sense ningú a classe els valors són correctes: ronden els 400.
  • Que als pocs minuts d’entrar a l’aula, mentre ens movem, ens posem la bata i xerrem amb els companys, el nivell arriba a superar els 500.
  • Que amb ventilació creuada (finestres obertes + porta d’entrada oberta) i silenci, els valors s’estabilitzen.
  • Que durant els 30′ que tanquem les finestres, perquè companys d’altres classes fan pati a la terrassa, l’augment de CO2 arriba quasi a 800.
  • Que quan l’activitat a l’aula implica treballar en grups cooperatius i xerrar entre nosaltres, el mesurador també supera els 700, malgrat que les finestres i la porta restin obertes.
  • Que en el moment en què la ventilació deixa de ser creuada (perquè tanquem porta d’accés a l’aula o finestres), l’augment de CO2 es situa entre 500 i 650.

El cas és que l’observació ha resultat realment molt clarificadora, perquè l’aparell ens ha permès comprovar la importància de la ventilació en espais tancats.

En acabar el registre, els responsables de l’estudi ens van deixar l’aparell 3 dies més i ens van animar a fer proves i experiments per treure les nostres pròpies conclusions. Així vam poder veure com el nivell de CO2 baixava considerablement si situàvem el mesurador a la terrassa i com augmentava si ens acostàvem a ell o fèiem moviments bruscos al seu voltant.

Com podeu imaginar, els nens van insistir molt en fer proves sense mascareta, cosa que no els vam permetre; però vam fer un experiment que els va deixar molt impactats: vam tancar porta i finestres i els 26 alumnes que som a l’aula van cridar durant 15 segons amb molta força.

Primer els va fer molta gràcia l’experiment, però quan van veure que el mesurador passava dels 1500, van callar de cop i van obrir finestres immediatament.

Us asseguro que constatar d’una manera tan vivencial la importància de la ventilació d’interiors ha estat un aprenentatge molt interessant que ens ha ajudat a tots a prendre consciència. Per prendre’n nota.

 

Font: Eva Murillo Blog

Menú