Ahir es van presentar els resultats principals del primer curs del projecte Escoles Sentinella en el webinar COVID-19 i escoles: de la recerca aplicada a la presa de decisions que ha comptat amb la participació de prop de 200 persones, principalment professionals de l’àmbit de la salut i de l’educació. El projecte Escoles Sentinella va començar al mes de gener del 2021 i durant el seu primer any ha permès monitorar i avaluar l’estat de la pandèmia de la COVID-19 en l’àmbit educatiu a Catalunya.
El webinar ha comptat amb la participació del Dr. Shamez Ladhani, pediatra i consultar de l’agència de salut pública del Regne Unit (Public Health England) que ha presentat els resultats dels projectes de COVID-19 en edat pediàtrica a la Gran Bretanya. El Dr. Ladhani ha destacat “la necessitat de disposar d’informació sobre l’evolució de la COVID-19 en edat pediàtrica, és una eina fonamental per tal de prendre les decisions polítiques en relació als centres educatius” on ha destacat que un possible tancament dels centres educatius “tindria un impacte més ampli que la pèrdua de classes”.
Resultats del primer curs
Durant el webinar s’han presentat els resultats dels diferents paquets de treball del projecte Escoles Sentinella que té com a principal objectiu l’estudi de la pandèmia per tal d’obtenir el màxim d’informació per tal de poder dissenyar polítiques sanitàries i educatives per millorar-ne el control.
El Centre d’Estudis epidemiològics sobre les ITS i sida de Catalunya (CEEISCAT) grup de recerca de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i coordinador del projecte ha presentat els resultats de les enquestes realitzades als participants del projecte per a conèixer els coneixements, actituds i conductes envers la COVID-19. Com destaca la Dra. Anna Bordas, investigadora del CEEISCAT, entre les dades destaca “l’impacte de la pandèmia en la percepció de l’empitjorament de la salut mental entre l’alumnat de batxillerat i cicles formatius i entre el personal dels centres així com l’augment de les hores destinades al joc i la disminució de l’activitat física entre els més joves”. En paral·lel a les enquestes es van realitzar diverses preses de mostres entre els participants per tal de fer el monitoratge de la infecció per SARS-CoV-2 assolint una positivitat del 0,74% en la primera presa de mostres. Entre el personal dels centres s’identifica un augment considerable dels anticossos entre els mesos de febrer-març i maig, passant del 22% al 42,6%. La Dra. Bordas destaca que durant el primer curs hi havia “una clara predisposició dels participants a rebre les vacunes, amb una acceptabilitat superior al 65% de mitjana”.
Un altre dels objectius del projecte és l’estudi dels nivells de CO2 d’algunes aules dels centres participants per tal d’estudiar possibles relacions entre alts nivells de CO2 i brots de COVID-19 en l’àmbit escolar. Durant el primer curs del projecte, com destaca la Dra. Mireia Gascon, investigadora de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) que coordina aquest paquet de treball “s’han identificat que un 18,75% de les aules presenten una densitat d’alumnes per metre quadrat superior al recomanable”. Aquest aspecte, vinculat a una falta de ventilació, resulta en un 45,8% de les aules amb nivells de CO2 més elevats del que es recomana, no només per fer front a la COVID-19, sinó també pel què fa a nivells de CO2 òptims per a la concentració dels estudiants.
Entre els mesos de febrer i juny també s’ha realitzat un seguiment exhaustiu dels casos positius detectats en el marc del projecte per tal d’avaluar la transmissibilitat dels casos i conèixer l’abast dels possibles brots. En total s’han detectat 23 casos índex pediàtrics que s’han estudiat per part de l’equip del Dr. Toni Soriano de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i que ha pogut constatar que “en un 90% dels casos no hi ha hagut transmissió ni al domicili ni a l’aula”.
Per últim, des del Living Lab de Salut d’IrsiCaixa s’ha implementat una sèrie d’accions de recerca participativa que han comptat amb la participació de 21 docents i 866 alumnes que tenia com a objectiu elaborar un document de recomanacions de la comunitat educativa. Com explica Rosina Malagrida, responsable del Living Lab de Salut d’IrsiCaixa “des del mes d’abril s’han implementat tallers i activitats de recerca participativa amb els docents dels centres i s’ha implicat als alumnes i les famílies en el procés d’elaboració de les 58 recomanacions englobades en 5 grans àrees temàtiques”. Aquestes recomanacions es van presentar el passat mes de juny en un congrés organitzat conjuntament amb els centres participants en els quals docents i alumnes van ser els encarregats de traslladar els resultats del procés de recerca participativa als investigadors del projecte i als responsables de l’administració.
Consulteu les presentacions de cada ponent:
- Dr. Shamez Ladhani – Infection and transmission in schools
- Laia Asso – COVID-19 i escoles a Catalunya: una història d’èxit
- Dr. Jordi Casabona – El projecte d’Escoles Sentinella de Catalunya: monitoratge, avaluació i participació
- Dra. Anna Bordas – Infecció per SARS-CoV-2 en el medi educatiu: què ha passat, què se sap?
- Dr. Toni Soriano – La transmissió dels SARS-CoV-2 en escoles i famílies
- Rosina Malagrida – Com millorar la implementació de les recomanacions per a la prevenció de la SARS-CoV-2 a les escoles
Sobre el Projecte Escoles Sentinella
El projecte Escoles Sentinella té com a propòsits millorar el coneixement sobre la infecció SARS-CoV-2 en l’àmbit escolar de Catalunya mitjançant el monitoratge d’aquesta infecció i els seus determinants, la recerca participativa i la valoració de noves estratègies de cribratge que eventualment es puguin extrapolar a d’altres centres. L’equip del CEEISCAT, com a grup de recerca de l’IGTP, coordina el projecte Escoles Sentinella, que impulsen el Departament de Salut i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. El projecte compta amb la participació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, del Living Lab de Salut d’IrsiCaixa i de l’IDIAP Jordi Gol i Gorina, així com amb col·laboració dels serveis de microbiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
